Tristor al mirall...
Mirar-se al mirall i veure una tristor equivalent a la pròpia, amb la mateixa necessitat de foscor solitària, les mateixes llums que s'encenen amb l'escalfor del toc humà, i els mateixos arcs de l'estabilitat altiabaixa...
Dues gairebé meitats separades per un cable intravessable. Una unió que sosté el mateix sostre...
Tristor i ràbia al mirall on la realitat es reflecteix distorsionada a consciència.
-----
Mirarse al espejo y ver una tristor equivalente a la propia, con la misma necesidad de oscuridad solitaria, las mismas luces que se encienden con el calor del toque humano, y los mismos arcos de la estabilidad alitbaja...
Dos casi mitades separadas por un cable intravessable. Una unión que sostiene el mismo techo...
Tristeza i rabia en el espejo donde la realidad se refleja distorsionada a conciencia.