Cityscapes - Vic A. Granell

Pedres amb ànima de metall ardent

No sóc cap cim, jo... Tan sols he fet tant de mal als peus en el passat, foradant calçat propi i aliè, que he après a construir muntanyes sense deixar cap pedra pel camí. Hi he plantat llavors que han sortit de la meva ànima i les he regat amb dedicació de vegades massa cega...

He patit i fet patir prou el fons del mar com per encadenar-me a un vaixell naufragat, escollint estimar el so de les onades i ballar al seu son des de la costa, sota la llum de la Lluna...

M'he deixat anar caminant, corrent, sense aturar-me, per raigs de llum que m'enlluernaven...

He fet i patit ferides al meu i als cossos d'altres, i amb un petó i una lliçó a la memòria, han sanat...

He dibuixat un futur meravellós deixant el llapis a l'estoig i guixant amb un rotulador comprat a mitges...

He fet petons amb els ulls tancats...

He deslligat les meves passions i après a dir coses amb les mans, els sons, les paraules, les imatges i les carícies. Les he deslligat fins a elevar-me del sòl i viatjar lluny a través seu...

He cregut que ningú altre podria dedicar un empeny igual en aixecar una muntanya d'aquestes dimensions, i encara en tinc dubtes.

He fet costat a qui ha demostrat correpondència, he aixecat i estat aixecat de pous ben profunds i, per això, mai he caminat sol...

He errat centenars de cops i m'he adonat que penedint-me i caient de genolls només feia que perdre el temps. He corregit, seguiré fent-ho i no arribaré mai a corregir del tot. Tornaré a equivocar-me, però com a mínim, no hauré tornat a deixar cap pedra pel camí.

HDRDeutschlandMünchenMunichEngineering